Només es fan 10 anys una vegada a la vida. I s’ha de celebrar! Amb música, pastís, amor i l’spot més esperat de l’estiu.

Gràcies, un any més, a la Laia Pineda i a tot el seu equip, que ens van muntar aquesta festa tan maca!

Portàvem 4 anys preparant-nos per aquests JJOO. Vam entrenar de valent i ens vam sentir imparables. Al final d’aquesta edició teníem les cames fetes caldo…

Però no ens va importar gaire: se les van menjar els zombis.

Spot guanyador de la XVIII Edició dels Premis Proyecta.

EL 2023 van tornar les eleccions, ens van tornat a folrar els carrers amb les seves cares, les seves promeses i les seves poses… La política fa molta por. Sembla que no podem confiar en ningú perquè l’experiència ens diu que les seves promeses acaben sent mentides. Els podem anomenar xucla-sang, menja-cervells, llops ferotges… però sempre tenen una mica de monstres, en definitiva.
Per això, el 2023 vàrem presentar als nostres propis candidats. Perquè per a monstres… els del Infest.

L’any 2022 el clàssic Poltergeist feia anys. Varem voler fer-li un tribut, a la nostre manera. Al nostre petit remake ens preguntavem qui movia els fils i perquè a la cançó verde que te quiero verde no hi diuen verde ranas, verde croma

L’any 2021 ens trobàvem immersos en la monotonia de la mascareta. Alhora, Mad Max 2 feia anys. Així doncs, vam optar per fer alguna cosa apocalíptica d’inspiració Cyberpunk. El nostre protagonista, el gran Bob de Sickness Suicide, insisteix en viure en un món post-apocalíptic… malgrat que aquest no sigui com ell esperava.

El 2020 fèiem 5 anys i ni Covids ni normes asfixiants van poder evitar que ho celebréssim de primera. Ens convertíem en una tradició rubinenca a l’alçada de l’elefant Bòdum, els castellers o l’Esbart Dansaire, així que els vam convidar a la festa. Una Festa Major amb molta sang. Una Festa Major InFest.

Curiosament, hi ha coses a la vida que són molt més gore que el gore. Per exemple executar a l’encarregat de l’art en la seva pròpia creació. O clavar a la creu a en Sergi Estella. “Despliegue de medius” i sang a bots i barrals.

A Rubí podem presumir de moltes coses (i seran mentida totes), però si d’una no podem presumir és de normalitat. A la nostra primera gran “superproducció”, la productora La Lombarda de Rubí hi posa tota la seva maquinària ja ben engreixada. I quina veu té en Maki! Ah! I com trobem a faltar les polèmiques involuntàries! Mira que ho intentem!… ah és clar, déu ser això… que ho intentem… i ja no són involuntàries.

El 2017 vam estrenar presentadores. Les ara ja mítiques cuques del festival, feien probablement la seva primera aparició; freda… calculada… cuca… En Guindilla sempre és garantia d’alguna cosa, encara no sabem quina, però temps al temps!

El nostre primer any, el nostre primer festi. Ni tan sols ens havíem plantejat un spot en condicions. Ens vam venir amunt en un atac d’inspiració i mig emulant mundo viejuno mig aspirant al talent innat d’en Rafa Dengràs del Fantosfreak a les seves mítiques entradetes, ens va sortir això. No en sabíem més, teníem 0 anys